FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Làmina prima. Òrgan en forma de làmina. Replec aplanat de la membrana interna del cloroplast, que penetra a l'interior de l'estroma. Peça de coure component del col·lector d'algunes màquines elèctriques rotatives. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aliatge de coure i de zinc, de color groc, susceptible de gran poliment. veure's el llautó a algú o a alguna cosa Revelar-se allò que realment hi ha sota la seva aparença enganyosa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre d'insectes apterigots, de cos en forma de fus i de color fosc, antenes llargues i ulls compostos, que inclou el peixet de coure i el peixet de plata. Individu d'aquest ordre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alterar (la moneda) posant-hi més coure que el de llei. Especular aprofitant els desequilibris en els canvis monetaris i especialment entre les monedes de billó i les d'or i argent a l'època medieval. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
seda o amb cotó. Teixit amb l'ordit de cotó i la trama de pèl de cabra, que s'utilitza per a vestits d'estiu. Aliatge de coure, zinc i níquel emprat en la fabricació de coberts i en orfebreria. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pasta feta amb una barreja fluida de farina, llet o aigua, i ous, que, en coure's, pren una forma prima i arrodonida, i se sol servir enrotllada o doblegada amb un farciment dolç o salat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fotografia obtinguda sobre una placa de coure argentat, sensibilitzada amb vapors de iode, la qual, després de la seva exposició a la llum, és revelada amb vapors de mercuri. Daguerreotípia . Aparell emprat en la daguerreotípia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Càrrega que porta una bèstia a cada banda del bast. Feix gros de llenya, com els que es cremen en un forn de coure pa, de rajoler, etc. Sac gros generalment fet de xarpellera teixida amb cànem o jute. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Clau de coure o daurat, amb la cabota decorada, aplicat a una porta, a les cantoneres d'una làpida o emprat per a tatxonar la pell o la tapisseria en el moblatge d'ostentació. Pedra preciosa polida però no tallada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Antiga moneda castellana de 8 rals. Peça d'argent de pes semblant. Peça de coure de molt gruix i pes encunyada al segle xviii. Diner 2 1. És un home de patacons. Cartó o cartolina emprat en certs jocs juvenils. [...]
